Letra de Vertigen
Aquell matí em vaig llevar No recordo on ni tan sols el temps que fa I tot havia canviatPerò jo no ho sabia Encara I més m'hagués valgut no saber-ho maiEl meu món era petit Però suficient Abans Deixà de ser-ho.La meva vida Un cel particular Nula incertesa Dolça soledatMés tard Cau soterrat Previsibilitat maleïda Asfixiant aïllamentMai res no m'havia fet tanta falta (tanta falta) Ni la sang que per les venes em corre No necessitava amb la mateixa urgènciaMentre el dolor creixia De sobte, aquell soroll estrepitós Insuportable Cridant, plorant Vaig córrerEra incapaç de sentir els meus crits De segur esgarrifosos De sobte L'abisme s'obrí sota els meus peus Morir, voliaRecuperar el meu cau La meva estimada soledat Els meus llimbs La meva preuada illaI vaig caure (caure) Queia Sentint-me cada vegada més prop d'aquell horror Del meu propi dolor Del més terrorífic despertar dels meus sentits Tot just acabat de descobrirJa no recordo quan va ser que vaig despertar aquell fatídic matí Aleshores salvador No recordo quan fa que estic caient Que caicVeient la fi més propera cada vegada Però amb la incertesa de si mai arribarà Ara el dolor sembla no tenir límits El dolor i la por són tot el que sento Tinc por de caure per semre