Letra de Vell és tan bell
Vaig obrir la porta I teníeu les mans enllaçades La vergonya del gest I vàreu separar tanta tendresa Miràreu amb el cap baix I com si res no hagués passat: Hola, Lluís Com estàs?Pensàreu que tan grans No cal fer aquestes coses Pensàreu que amb l'edat No té l'encant dels joves Que què dirà la gent Millor ser més discretsNo vaig saber-vos dir Com m'agradava veure-us No vaig saber com dir Que el vostre goig tan tímid Obria espais d'amor on Hi era escrit queVell És tan bell Vell És tan bellQue s'obren els límits Del temps, de l'art Del cant, de mi De tu i del món La vidaAvui us recordo només així, només Ara que vivim entre les ombres Fent i refent el verb estimar Amb l'art d'una rara saviesa Sabent morir a cada moment I estar al costat per sempreUs diuen que tan grans No cal fer aquestes coses Us diuen que amb l'edat No hi ha l'encant dels joves Que què us dirà la gent Millor sigueu discretsNo vaig saber-vos dir Com m'agradava veure-us No vaig saber com dir Que el vostre goig tan tímid Al món li proclamava El vostre dret a dirVell És tan bell Vell És tan bellQue s'obren els límits Del temps, de l'art Del cant, de mi De tu i del món La vidaVell És tan bell Vell És tan bellQue s'omplen les línies Del temps, de l'art Del cant, de mi De tu i del món La vida