Letra de I tanmateix
I tanmateix la gent se'n va per sempre més deixant un regust amarg pels espais de l'ànima així aprenem que en viure anem morint i ens corprèn que aquesta llei sigui tan certaAi, amor, si per amor pogués fugir d'aquí fins aquell meu paradís de ribes serenes tornaria a obrir amb plenitud les ales blanques del demà per sempre més... per sempre més amb tu, amb tuAixí doncs, buido les maletes per a l'adéu Desfaig els pobres cabdells que a la terra em lliguen viuré mirant-te els ulls, que solament és en ells que puc gaudir del gest de viureAi, amor, si per amor pogués tornar a sentir la forta passió i la pell de tantes absències tornaria a obrir amb plenitud les ales del demà per sempre més... per sempre més amb tu per sempre més amb tuTot el que et dic no té sentit si sóc dempeus però és clar com la llum del mar si remo la barca jo vinc d'un món de gestes i naufragis i m'agrada si el meu cant commou l'oratgeAi, amor, si per amor pogués deixar-ho tot cremant tots els meus ahirs per tornar a renéixer obriria amb lenta plenitud les ales blanques del demà per sempre més... per sempre més amb tu I tanmateix la gent se'n va per sempre més I tanmateix, I tanmateix, se'n va, se n'va I tanmateix