Letra de Ens veiem a Folegandros
Hauran quedat els fulls oberts Damunt la taula que potser T'espera encara en un retorn incert El vell Kavafis i també El teu Poeta que a l'Alguer Ens va commoure més enllà del corAmb mi aprengueres de la mar Jo amb tu el sentit de cada far I així plegats vam ormejar un bell port On la paraula i la passió Els déus, uns versos i aquell cos Aixoplugaren somnis i cançonsAra sols queda la música, Eudald Ah, si no fos per la música, Eudald Que ens obre empares A tantes ànsies Que omplen d'angoixa el corMira com sona la música, Eudald Encara ens queda la música Eudald Perquè ens commogui Perquè ens uneixi Perquè ens trasmudi enllà i més lluny Lluny i enllà quanAmami Alfredo I rodi el món Fa tant de fred al cor Si ens deixes solsI així tossuts anem sempre endavant Per por de morir-nos d'enyor i amistat Veient com l'amic se'n vaVivim com si no fos morint Que anem menant aquest camí A un horitzó d'absències infinit Tu hi ets i em veus com vaig venint Fes-me un recer Eudald, amic I encetarem el joc dels vells marinsA Ítaca el gest pel bell retorn A Amalfi el full on deixar un nom I a Ponza el lloc per viure en pau la mort I si cansats d'eternitat A Folegandros fem un tast Ja saps la plaça on hi reposa el MónAh, si no fos per la música, Eudald Mira com sona la música, Eudald Que ens posa l'aire sota les ales I així ens permet el volAh, que no pari la música, Eudald Que se'ns emporti la música, Eudald Perquè ens commogui Perquè ens exalti Perquè ens trasmudi enllà i més lluny Lluny i enllà quanAmami Alfredo I rodi el món Fa tant de fred al cor Si em deixes solAixí cansats i amarats de records Seguim inventant-nos que hi ha un horitzó Només per oblidar la mortUna cançó d'enyor com una bressola Perquè t'acaroni el cor en les llargues hores