Letra de Criatura dolcíssima
Criatura dolcíssima, que fores La sola riba, un deix d'idea La mà que entre les meues perdurava La mà que entre les meues perduravaNo sé si m'estimaves, t'estimava I això era tot, i això era prou I els nostres cossos obraven en llur glòria Criatura dolcíssima, que foresÉrem hostes del bes i la insistència I et sabia ma carn meravellada I argument negador de la nostàlgia I argument negador de la nostàlgiaTenies dinou anys, i a punt la joia I esperança de mi en les teues galtes Jo t'intentava noms i altres carícies Jo t'intentava noms i altres caríciesVindrà l'hora de veure dins els versos I algú dirà de mi, heus ací un home Que moria allarat en clars abismes Que moria allarat en clars abismesPerò no hi trobaran ta pau, tos muscles La teua olor completa penetrant-me? No hi llegiran ton nom amb un bell pànic?Criatura dolcíssima, que fores Un deix d'idea La mà que entre les meues perdurava