Letra de Romanço
D'amagat de mestresses que espien de nit Clara surt de la casa amb el c or encongit Du a la mà una panera amb crostons i sorgits Mentre el seu home dorm travesser dins el llitJust passat Riudarenes agafa un trencant Esquivant les petjades i els gossos bordant I amb el c or a la boca arriba a aquell mas On l'espera el que més s 'ha estimatA vegades, quan tot sembla fosc Hi ha un desig que arracona la porAmagat de l'enveja que el vol delatar Jaume espera darrere d'un fals estucat I pentina les hores amb un tronc cremat Dibuixant lentament un ulls verds com de marQuan, per fi, cap al vespre surt de la foscor Mastegant fruits i herbes empaita els moixons S'embolica un cigarro i f a fum poc a poc A l'aguait de la cendra i el focA vegades, quan tot sembla fosc Hi ha un desig que arracona la porI el vent Que els espia fa temps Fa converses amb ells Mentre es llepen absents Del soroll de la guerra Absurda Sabent que tenen poc tempsA vegades, quan tot semblaLa la, la la la la La la, la la la la La la, la la la la La la, la la la la