Letra de Ningú
Ningú escolta els vells ni el seu parlar feixuc i en els bancs de les places resten orfes paraules que encara no han dit, manllevades per veus ordinàries que les despullen de sentit.Ningú escolta el clam ni el seu dolor sofert d'un llenguatge de mots i esperances que algun cretí creu obsolet, abdiquem mesells a l'esclavatge i així els hi lliurem el dret.Ningú escolta el so ni el seu silenci sord i els carrers corren plens de la cridòria empudegant-ho quasi tot, refugiats de nou en la memòria a resguard de l'últim tro.Ningú escolta els vells ningú escolta el clam, ningú escolta el so, ningú escolta el món, ningú escolta ningú.