Letra de Atzucac
Ara la glòria aliena no inclou la pròpia pena Calen mans que et treguin del pou, mai n'hi ha prou amb la teva Si hi ha etiquetes que et frenen com tot el què cou a l'esquena Juga amb límits, que qui no es mou no se sent les cadenes Que tampoc cal ser perfecte, accepta, estima el defecte Troba bellesa en el repte de crear-te tu la recepta Si el soroll i la pressa la llibertat volen pendre't Del seu esquema desprèn-te, aprèn a desapendre Si l'esperança es refreda de veure apagada la cendra La perspectiva et fa entendre que sempre ho podies encendre De nini llegint Nietzsche, fumant amel vici, amb la bici pel Delta De tots colors les he vist i el gris és el que sempre se't queda Sempre aixís, com el destí soc imprecís (No hi ha res escrit, per això ho escric entre parèntesis) Visc en constant risc Bec com si demà es prohibís Em dic "alguns passos no els raonis" com si la raó existísPassant l'hivern a la taverna, m'ho devia a mi Matant el temps i viceversa, i ho puc repetir Tot el què s'escapa però gràcies a qui mho va dir Sense perquès, només aixíPer nedar contracorrent del riu, motius pots trobar més de cent Però si ho fas conscientment i sense esperar res, més valent i serà el decisiu Fàcil enfadar-se amb el vent Mentides que manté la ment mentre busca entreteniments Però entre soroll i la música s'ha d'anar lent, en silenci Deixar espai i temps perquè pensi Impacient que la guerra comenci Cap escenari en què la nostra ràbia ben organitzada no venci Pretén explotar-me i que jo no protesti, que el sindicat no se li llenci Tu sol no calles el seu odi, col·lectivament sí Les bones decisions les prenc a Santhilari Qui pensa que pensa massa sense saber-ho defensa el contrari Ni causa ni pauta, però em puc aclarir De l'atzucac no se'n pot sortir, tot és deixar de pensar-hiPassant l'hivern a la taverna, m'ho devia a mi Matant el temps i viceversa, i ho puc repetir Tot el què s'escapa però gràcies a qui mho va dir Sense perquès, només així