Letra de Es canons de Navarone
Retumben a les fosques es canons de Navarone, despatxa cara a cara Vito Corleone, ell dóna sa vida i no la regala, però, és sa llei ancestral de Sicília, lo dolent i lo bo.Ells se dibuixaven sa ruta a una zona tosca i difícil, homes que se feien preguntes.Això era un serrant una post, se feia sa casa sencera ell tot sol.Túnels, coliseus, gasoductes, gent subordinant es planeta, homes que se feien preguntes. (contrallums a llevant)Aiguamolls a terres lapones, plànols, tiralínies i lupes, cuirassats a fleixos de bombes.Això era un clavant una post, se feia sa casa de fusta de nord.Fondejant a dins sa badia un vaixell contàiner de guerra, ja comença a fer-se de dia. (contrallums a llevant)S'horitzó d'anit va ser lila i la mar una fulla de plata que se feia grossa i petita. (contrallums a llevant)Fondejant a dins sa badia un vaixell contàiner de guerra, ja comença a fer-se de dia.Retumben a les fosques es canons de Navarone, despatxa cara a cara Vito Corleone, ell dóna sa vida i no la regala, però, és sa llei ancestral de Sicília, lo dolent i lo bo.