Letra de El Capellà del Poble
En un raconet del quarto Sobre un rústic llit de fusta Sota un místic raig de lluna Jeu el cos d'un home santÉs el capellà del poble El pastor de la parròquia Un home de vida sana Casta pura austera humilPerò ha sigut la malaltia Un càncer que no perdona Ni en aquells que en aquest món Mai no han fet mal a ningúCony pobre home no fumava ni bevia Mai no havia dit ni un taco Sempre amb cara de recato Tan absort amb la collita de fidelsPerò ara sent una nostàlgia De lo que no va conèixer D'una nit boja i lleugera Amb una mujer fatalO un destape de sotana Que fes la vida mundana Una mica més amena I amb més polvos Molt més morbo I més passióQuan es posa a repassar la biografia És insulsa i avorrida És un badall que camina Dintre un claustre solitari Fred i foscPerò és que Un home abans de morir Ja no cal que dissimuli I ell s'aixeca del seu llit I ell s'arrastra I amb prou feines Puja al púlpitI ara ja no hi ha qui el pari Es descorda la sotana Reivindica el seu orgasme I maleeix el seu destíI no ha perdut la compostura Però l'audiència està sorpresa Ningú es pensava que el cura Tingués un pollot aixíCony quin nabo té el gitano Quina bèstia Ui! quin mal gust desperdiciar-lo Tal miracle entre les cames Es mereix amb tota pompa Un monumentNo és estrany que les senyores Se'l mirin tan admirades Però ja és tard no hi ha manera Ara és ara, i el mossèn S'està morintEll sap que no està per trotes Que el temps perdut mai no torna Es desmaia cau al terra I expira els últims sorollsAquí s'acaba el que es donava Queda el cos fora del mapa L'esperit va de viatge Pels camins de l'altre món Mai no es pot tenir tot